Acte de lliurament de la Sisena Edició dels Premis AMC de Museologia

 

Divendres, 17 de juny de 2016, a les vuit del vespre, va tenir lloc l’acte de lliurement dels VI Premis AMC de Museologia, uns premis instituïts per l’Associació de Museòlegs de Catalunya pel reconeixement a les trajectòries professionals, les exposicions temporals, les experiències i activitats i els projectes de creació i reforma de museus  i equipaments patrimonials de Catalunya. La cerimònia, que va tenir lloc a la Sala Noble del Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), va comptar amb l’assistència del Director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Sr. Jusèp Boya, qui va cloure l’acte. 

ELS PREMIS AMC DE MUSEOLOGIA 2016 MOSTREN LA RIQUESA DE L’ACTIVITAT I L’OFERTA DELS MUSEUS CATALANS

Enguany 28 candidatures provinents de museus de disciplines diverses d’arreu de Catalunya han participat en els VI Premis AMC de Museologia que, amb periodicitat biennal, atorga l’Associació de Museòlegs de Catalunya (Veure vídeo).

En la convocatòria 2016, les modalitats establertes han estat exposicions temporals, amb 16 candidatures; experiències i activitats, amb 6 projectes, i projectes de creació o reforma integral de museus i equipaments patrimonials, modalitat a la qual s’han presentat 6 equipaments.

La novetat d’enguany ha estat el sistema de concessió dels guardons per votació directa dels socis mitjançant una plataforma online.

En la modalitat Exposicions temporals cal destacar l’elevat nombre de participants i la diversitat de les temàtiques abordades en les mostres temporals, que van de la creació contemporània a l’arqueologia, passant per la ciència, el disseny o múltiples facetes de la història de la societat i de l’art. Igualment, cal fer esment de l’abast territorial d’aquestes produccions, algunes realitzades al sí de les xarxes temàtiques encapçalades pels museus nacionals, que abasten la totalitat de territori català.

En la modalitat Experiències i activitats, els projectes que han optat al guardó reflecteixen fidelment la vocació de servei dels museus i la superació amb escreix de les limitacions que imposava el model tradicional d’equipament museístic. Hi trobem experiències i activitats que mostren la implicació en dinàmiques educatives, d’integració i cohesió social i de participació, tot aprofitant la potencialitat del patrimoni mitjançant els mitjans i els instruments què disposem avui dia, per convertir-lo en bé comú al servei del creixement individual i el desenvolupament col·lectiu.

En la modalitat Creació o reforma integral d’equipaments museístics i patrimonials, hem comptat amb projectes que van des de la recuperació d’un espai industrial fins a una capella romànica com a marc de  l’expressió artística contemporània, passant per grans museus de nova planta o l’adequació de nous espais museogràfics. Tot plegat, reflex de la vitalitat del sector museístic i patrimonial, fins i tot en moments poc favorables a causa de  l’escassedat de recursos materials, que no ha impedit un treball d’anàlisi i reflexió crítica que ha portat a la reformulació d’equipaments ja existents o a la culminació de processos de nova creació ja endegats.

Els guardonats en les diverses modalitats han estat els següents:

Modalitat A Exposicions temporals:
Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona

Exposició coproduïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona.

Una exposició per mostrar el gabinet de curiositats de la natura reunit per diverses generacions de la família Salvador, un tresor del patrimoni científic de Barcelona, i mitjançant aquest, presentar de forma atractiva la cultura científica de la Barcelona des del segle xviii a l’actualitat, mostrar la seva connexió amb la ciència europea i explicar els fonaments materials i intel·lectuals sobre els quals es construïa el coneixement científic de la natura en aquells temps. Salvadoriana es va celebrar a Barcelona durant l’any 2014, va rebre més de 22.000 visitants, a l’entorn s’hi van organitzar 18 activitats de caire divers i va comportar la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional de la col·lecció del Gabinet Salvador.

Modalitat B Experiències i activitats:
Jornades de Museus i Educació

Jornades organitzades pel Museu Marítim de Barcelona des del 1995 i que enguany han arribat a la 19a edició.

Aquestes trobades s’han consolidat al llarg del temps com un espai de reflexió continuada sobre aquells aspectes relacionats amb l’educació en els museus a Catalunya; han permès la difusió de projectes educatius pioners desenvolupats per un ampli ventall d’equipaments museístics, i han esdevingut una plataforma fonamental per a la valorització de la funció educadora dels museus i per a la visibilitat de tendències d’avantguarda en aquest camp. 

Modalitat C Creació o reforma integral d’equipaments museístics i patrimonials:
Can Marfà Gènere de Punt- Museu de Mataró

La inauguració de Can Marfà culmina un llarg procés que es va iniciar el 1990, amb els inicis de la construcció de la col·lecció de Jaume Vilaseca, dedicada a la història de la indústria del gènere de punt a Mataró i al Maresme. El 1996 la col·lecció passava a ser de titularitat pública i en 2013 se signava el conveni definitiu per a la constitució del museu. La nau petita de can Marfà acull des del març de 2014 una nova extensió del Museu de Mataró dedicada al patrimoni cultural relacionat amb la indústria del tèxtil de punt. Sota el títol “Mataró, capital del gènere de punt” es presenta una part fonamental de la història de la industrialització a Catalunya, que fins ara no disposava d’un espai de conservació, documentació, recerca i difusió especialitzat.

A més la Junta directiva de l’AMC ha reconegut les trajectòries professionals de Jaume Bernades i Rosa Maria Malet.

Jaume Bernades ha desenvolupat una llarga carrera professional al capdavant d’equipaments de característiques ben diferents, com a director del Museu d’Amposta i creador de la seva primera exposició permanent a la dècada de 1980; com a tècnic de servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, com a director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, càrrec que encara ocupa, o durant el període que va ser també director del Museu d’Art de Girona. Han estat, però, la seva expertesa en el camp de la conservació preventiva i l’exercici permanent com a “museòleg total”, integrant disciplines diverses (arqueologia, antropologia, història de l’art) i impulsant les funcions múltiples del museu, els factors que l’han convertit en referent per als professionals de la museologia a Catalunya.

La figura de Rosa Maria Malet ha estat vinculada a la Fundació Joan Miró de Barcelona des de la seva creació. Com a conservadora de la col·lecció, primer, i més tard com a directora d’aquesta institució, Malet ha desenvolupat una àmplia tasca d’investigació entorn a la figura de Joan Miró i la transcendència de la seva obra. Autora de nombrosos estudis sobre l’artista i comissaria d’exposicions nacionals i internacionals, Malet ha contribuït de forma fonamental al coneixement més profund i més ampli de la Fundació i les seves col·leccions, que actualment estan sent objecte d’una relectura mitjançant la reestructuració dels espais expositius i la nova presentació dels fons de l’equipament.

 

Els Premis AMC de Museologia, de periodicitat biennal, van ser creats i instituïts per l’Associació de Museòlegs de Catalunya, que aplega més de 400 professionals de diferents museus i  institucions patrimonials de Catalunya.

El Premi està dotat amb una litografia-diploma original de l’artista Josep Guinovart, feta especialment per a l’ocasió i amb un tiratge limitat i, alhora, el nomenament de Soci d’Honor de l’AMC pels guardonats en la modalitat de Trajectòria Professional. Així mateix, els equipaments guanyadors en la modalitat de projectes de creació o reforma de museus i equipaments patrimonials, reben una placa commemorativa per tal de ser instal·lada a la vista en els museus i espais patrimonials guanyadors, amb la voluntat de fer més evident el reconeixement públic a les diferents iniciatives.

 

Deixa un comentari