ÀREA DE SOCI

NOTÍCIES

COMUNICAT

Recull i conclusions del debat realitzat sobre el projecte del Museu Hermitage a Barcelona.

La polèmica a l’entorn del projecte del futur museu de l’Hermitage a la ciutat de Barcelona, un projecte que es va iniciar l’any 2012, ha entrat, en les darreres setmanes, en una nova etapa de debat.


El projecte inicial, que estava avalat per una personalitat de prestigi com era Jorge Wagensberg (traspassat malauradament el 2018), va entrar en una etapa amb molts interrogants i dubtes, a partir d’un projecte que mai va ser presentar als sectors de la Cultura (i dels museus) per ser avaluat. Mentre la iniciativa era avalada del Port de Barcelona i per un important sector de la societat civil i del teixit comercial, l’Ajuntament de Barcelona paralitzava la tramitació del projecte i n’objectava la viabilitat i els continguts.


Ara s’acaba d’obrir una nova etapa, en que s’ha anunciat un nou projecte mixte, entre els promotors de la operació Hermitage i el Liceu. Les administracions han anunciat que estan a l’espera de la nova proposta per definir-se.


L’Associació de Museòlegs de Catalunya, que agrupa els professionals del sector dels museus i del patrimoni, i que té per objectiu la seva defensa professional, no pot quedar al marge de les polèmiques que afecten directament el sector. És per això que, el dilluns 7 de juny, l’AMC va obrir un espai de debat per a totes les persones associades, on més de 30 participants van poder expressar les seves opinions, dubtes i observacions. 


A rel d’aquell debat, l’AMC vol fer públiques les seves reflexions sobre la qüestió:


- L’AMC no qüestiona la legitimitat dels promotors privats en crear equipaments culturals, museus inclosos. Però ens sentim interpel·lats a donar la nostra opinió quan s’esmercen recursos públics. Tot i que totes les administracions van deixar clar des del primer dia que no aportarien finançament al projecte, resulta que el solar es de propietat pública. Per tant, encara que el futur edifici, la gestió, la col·lecció... siguin de caire privat, ja no es pot dir que es tracti d’un projecte totalment privat, si el sol es de titularitat pública.


- Aquest fet ens obliga, per tant, a contraposar aquest projecte amb la realitat dels museus de la ciutat i del país. El col·lectiu professional es qüestiona si el projecte es necessari, prioritari i viable fins el punt de merèixer que la societat li cedeixi un espai públic, quan els museus de la ciutat i del país no tenen cobertes les seves mínimes necessitats de finançament, de programació i de personal per part dels poders públics. D’altra banda, el projecte no està previst ni en el programa museístic de Barcelona ni en la Pla de Museus 2030 aprovat per la Generalitat el 2020. No està previst enlloc ni respon a cap necessitat ni a cap planificació.


 - Tampoc sembla que el projecte respongui a una necessitat o a una demanda cultural específica de Barcelona. Més aviat sembla una operació on domina el capteniment turístic (ates el lloc on es pretén construir l’equipament) que no pas cultural.


 - D’altra banda, un model franquiciat de museu com el que s’albira, i tenint en compte els fracassos d’experiències similars, podria acabar requerint el rescat amb recursos públics per part de les administracions.


 - Cert és que no coneixem suficientment el projecte (ni el model de gestió, ni quina mena de professionals volen reclutar), fins al punt que no podem assegurar que realment sigui un museu, si mes no en una primera etapa, ja que sembla que el centre no tindria col·leccions fins el 2032. Però ens preguntem si amb els museus existents al país no hi ha prou múscul per concertar amb l’Hermitage projectes compartits i exposicions conjuntes, i si realment cal un nou edifici de nova planta al país.


 - D’altra banda, cal conèixer les al·legacions o modificacions que hagin previst els promotors com a resposta a les objeccions formulades per l’ajuntament, en matèria de mobilitat i accessibilitat, urbanístic i d’impacte a l’entorn, viabilitat econòmica, model cultural, etc., per tal de millorar el projecte.


 - Finalment, pensem que les màximes institucions museístiques del país haurien de posicionar-se: el Departament de Cultura, i la Junta de Museus de Catalunya.


 El projecte de l’Hermitage, sense Wagensberg, s’ha desdibuixat i ha perdut coherència. Sense ell, s’ha trencat el consens i la manca de lideratge actual dificulta l’encaix i l’empoderament.


L’AMC, com les administracions, està a l’espera de conèixer l’anunciat nou projecte Hermitage-Liceu. Entenen que serà, per tant, un equipament diferent  -no un museu-  ; un centre cultural i artístic combinat, híbrid, complex, que inclourà la segona sala que el Liceu necessita. Desconeixem el projecte i la component patrimonial/museística que contindrà,  però quan es conegui, l’AMC està disposada a analitzar-lo i a valorar-lo amb una nova mirada constructiva, i sense prejudicis.


Som conscients que per a molts sectors l’Hermitage pot constituir una oportunitat per Barcelona, en forma d’inversió (un recursos privats que si no es perdrien), en forma de llocs de treball, en forma de prestigi, gràcies a una marca i a una col·lecció potent, però afirmem que, sigui com sigui, aquesta aposta, que pot constituir, efectivament, una oportunitat, ha de tenir sempre en compte que les contrapartides exigibles pel suport públic han d'observar tothora l'interès comú, que passa, entre altres aspectes, per l'observança d'unes condicions tècniques, programàtiques i laborals correctes i a l'alçada de les aspiracions del projecte, així com que unes eventuals contrapartides econòmiques públiques no vagin en detriment dels museus existents


 


Barcelona, a 17 de juny de 2021


 


LA JUNTA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) propies i de tercers. Política de cookies Si continues navegant, entenem que autoritzeu l'ús.