Estiueig de proximitat, 1850-1950

Exposició itinerant, organitzada i produïda per la Diputació de Barcelona, el Museu d’Arenys de Mar i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, i comissariada per Joaquim Maria Puigvert, professor d’història contemporània de la Universitat de Girona. La mostra, concebuda a partir dels seus treballs de recerca en l’àmbit de la salut i l’estiueig, i de la recerca realitzada en les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus Locals i els fons fotogràfics de la Xarxa d’Arxius Municipals, ofereix al visitant una panoràmica del fenomen social de l’estiueig de les classes benestants al voltant de ciutat de Barcelona, en un radi no superior a 50 Km, durant el període que va de 1850 a 1950.

Museu Particular. Etnologia d’anar per casa

El Museu particular és un projecte creat en plena pandèmia i que pretén donar veu a objectes quotidians convertint-los en peça de museu i difonent-los a través de les xarxes socials. L’edició del 2021 ha comptat amb dues seus, una física, emplaçada en una vitrina urbana del Museu de la Vida Rural i una seu virtual configurada pels perfils a Twitter, Instagram i una web-bloc. La forquilla, el tampó higiènic o la llauna de conserva són alguns dels objectes que exposats en la vitrina i des de la part virtual, s’ha pogut conèixer la història, el disseny, curiositats... i debatre i reflexionar al voltant de temàtiques molt més àmplies com el feminisme, el despoblament rural o la globalització. Un projecte de l’historiador i museòleg Àlex Rebollo amb la col·laboració d’Anna M. Andevert.

Nou Museu del Port de Tarragona

Aquest projecte neix alhora que la implementació de la reforma de l’espai per a l’exposició. Això va constituir un privilegi i una oportunitat única de pensar un mateix espai des de dos vessants: l’arquitectura i el disseny expositiu. Ambdós de la mà, el projecte ha pogut optimitzar recursos aplicant les solucions més eficients contemplant tots els usos de l’espai. L’arquitectura ha tingut en compte la posterior intervenció museogràfica i la museografia s’emmotlla a l’arquitectura creada.

Per a dur a terme la conceptualització i el disseny dels diferents espais museogràfics el primer pas va ser posar-se en la pell del públic, o millor dit, dels públics, entenent que els usos actuals d’una instal·lació cultural són diversos, com diversos són els interessos o les circumstàncies que faciliten l’arribada dels visitants.

En aquesta edició, la Junta directiva de l’AMC ha decidit dues mencions a la trajectòria professional, una a n’en Lluís Campins Punter, a títol pòstum.

Fins aquest 4 de març de 2022, Lluís Campins va ser director dels Museus de Sant Cugat. De fet, va ser-ne el primer director, des de la seva creació el 2003. Amb el seu equip al costat, va fer créixer el museu inicial amb diverses seus i les va saber projectar vers la ciutat. Engegant projectes de tota mena, va nodrir l’entorn museístic d’experiències notables, per exemple en didàctica, accessibilitat o participació ciutadana, sense deixar de vetllar per la conservació i l’estudi del patrimoni i la història locals amb l’objectiu, sempre, d’apropar-los a tothom.

I l’altre premi a la trajectòria professional s’ha decidit atorgar-lo a la Magda Gassó Hoja. Llicenciada en Geografia i Història (secció Història Moderna i Contemporània) i en Història de l’Art, a la Universitat de Barcelona.

Diplomada en Museologia i en Gestió Cultural, entra al cos de funcionaris titulats superiors de patrimoni artístic de la Generalitat de Catalunya el 1990 on ha tingut diferents responsabilitats:

Responsable d'Exposicions del Patrimoni Cultural;  cap de la Secció de Difusió i Exposicions de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; cap de l'Àrea de Difusió i Exposicions del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en comissió de serveis; cap de l’Àrea de Documentació i Difusió del Museu d'Història de Catalunya; cap de l’Àrea de Producte i Serveis de Agència Catalana del Patrimoni Cultural i actualment cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

la Junta directiva de l’AMC ha reconegut la trajectoria del periodista i historiador José Ángel Montañés Bermúdez.

Entre el 1990 i el 2007 va ser documentalista a El País. I des de llavors fins a la seva jubilació, l’any 2021, ha estat redactor de cultura del mateix diari a Catalunya.

Ha fet un seguiment exhaustiu de conflictes patrimonials com ara el de les obres d'art de l'herència de Julio Muñoz Ramonet, el de les obres del Monestir de Sixena i el del claustre del Mas del Vent de Palamós, entre d’altres.

També ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'arquitecte Antoni Gaudí i la seva obra i d'altres artistes com Pablo Ruíz Picasso i Salvador Dalí.

Com a historiador ha publicat articles sobre personatges del segle XVI, com Luis Manrique de Lara, el capellà de Carles I i el “Limosnero” de Felip II.

Des de fa anys és autor d'una pàgina web sobre la història de la localitat de Villapalacios. El 2020 va publicar el llibre El niño secreto de los Dalí (Roca Editorial), sobre la relació de Dalí amb Joan Figueras.