Premis AMC de Museologia són uns guardons de caràcter honorífic de periodicitat biennal instituïts amb l’objectiu de reconèixer tant les trajectòries professionals dels museòlegs de Catalunya com els aspectes més destacats i transcendents del treball que desenvolupen els museus del país.

Els Premis tenen quatre modalitats i estan dotats amb una litografia creada expressament per l’artista català Josep Guinovart:

Premi Modalitat A
EXPOSICIONS TEMPORALS


El premi està destinat a prestigiar i reconèixer les aportacions més destacades en el camp de les exposicions temporals dutes a terme als museus, per tal d’assolir el desenvolupament de les funcions de la institució museística segons queda establert en la definició de l’ICOM.

Premi Modalitat B
EXPERIÈNCIES I ACTIVITATS


El premi està destinat a prestigiar, reconèixer i fer públiques les aportacions més destacades en el camp de les experiències i activitats dutes a terme als museus, per tal d’assolir el desenvolupament de les funcions de la institució museística segons queda establert en la definició de l’ICOM.

Premi Modalitat C
PROJECTES DE CREACIÓ O REFORMA INTEGRAL DE MUSEUS I EQUIPAMENTS PATRIMONIALS

El premi està destinat a prestigiar, reconèixer i fer públics els projectes museològics i/o museogràfics de caire permanent, duts a terme per a la creació o reforma d’equipaments patrimonials. Es valorarà especialment la repercussió d’aquestes iniciatives en el panorama cultural català i la seva incidència en el territori.

Premi Modalitat D
TRAJECTÒRIES PROFESSIONALS


El premi està destinat a prestigiar, reconèixer i fer públiques les trajectòries professionals desenvolupades en el camp de la museologia, a Catalunya, però sense excloure museòlegs d’altres nacionalitats que treballin al nostre país ni museòlegs catalans que treballin a fora.

Lloc: Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), 17 de juny de 2016

PREMI MODALITAT A: Exposicions temporals

Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona: Exposició coproduïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona. Una exposició per mostrar el gabinet de curiositats de la natura reunit per diverses generacions de la família Salvador, un tresor del patrimoni científic de Barcelona, i mitjançant aquest, presentar de forma atractiva la cultura científica de la Barcelona des del segle XVIII a l’actualitat, mostrar la seva connexió amb la ciència europea i explicar els fonaments materials i intel·lectuals sobre els quals es construïa el coneixement científic de la natura en aquells temps. Salvadoriana es va celebrar a Barcelona durant l’any 2014, va rebre més de 22.000 visitants, a l’entorn s’hi van organitzar 18 activitats de caire divers i va comportar la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional de la col·lecció del Gabinet Salvador.

PREMI MODALITAT B: Experiències i activitats

Jornades de Museus i Educació: Jornades organitzades pel Museu Marítim de Barcelona des del 1995 i que enguany han arribat a la 19a edició. Aquestes trobades s’han consolidat al llarg del temps com un espai de reflexió continuada sobre aquells aspectes relacionats amb l’educació en els museus a Catalunya; han permès la difusió de projectes educatius pioners desenvolupats per un ampli ventall d’equipaments museístics, i han esdevingut una plataforma fonamental per a la valorització de la funció educadora dels museus i per a la visibilitat de tendències d’avantguarda en aquest camp.

PREMI MODALITAT C: Creació o reforma integral d’equipaments museístics i patrimonials

CAN MARFÀ. Gènere de Punt- Museu de Mataró: La inauguració de Can Marfà culmina un llarg procés que es va iniciar el 1990, amb els inicis de la construcció de la col·lecció de Jaume Vilaseca, dedicada a la història de la indústria del gènere de punt a Mataró i al Maresme. El 1996 la col·lecció passava a ser de titularitat pública i en 2013 se signava el conveni definitiu per a la constitució del museu. La nau petita de can Marfà acull des del març de 2014 una nova extensió del Museu de Mataró dedicada al patrimoni cultural relacionat amb la indústria del tèxtil de punt. Sota el títol “Mataró, capital del gènere de punt” es presenta una part fonamental de la història de la industrialització a Catalunya, que fins ara no disposava d’un espai de conservació, documentació, recerca i difusió especialitzat.

PREMI MODALITAT D: Trajectòries professionals

Jaume Bernades per la seva llarga carrera professional al capdavant d’equipaments de característiques ben diferents, com a director del Museu d’Amposta i creador de la seva primera exposició permanent a la dècada de 1980; com a tècnic de servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, com a director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, càrrec que encara ocupa, o durant el període que va ser també director del Museu d’Art de Girona. Han estat, però, la seva expertesa en el camp de la conservació preventiva i l’exercici permanent com a “museòleg total”, integrant disciplines diverses (arqueologia, antropologia, història de l’art) i impulsant les funcions múltiples del museu, els factors que l’han convertit en referent per als professionals de la museologia a Catalunya.

Rosa Maria Malet pel seu treball continuat vinculat a la Fundació Joan Miró de Barcelona des de la seva creació. Com a conservadora de la col·lecció, primer, i més tard com a directora d’aquesta institució, Malet ha desenvolupat una àmplia tasca d’investigació entorn a la figura de Joan Miró i la transcendència de la seva obra. Autora de nombrosos estudis sobre l’artista i comissaria d’exposicions nacionals i internacionals, Malet ha contribuït de forma fonamental al coneixement més profund i més ampli de la Fundació i les seves col·leccions, que actualment estan sent objecte d’una relectura mitjançant la reestructuració dels espais expositius i la nova presentació dels fons de l’equipament.

Lloc: Museu del Disseny de Barcelona, 27 de març de 2014

PREMI MODALITAT A: Trajectòries professionals

Pere FREIXAS, ex-director del Museu d’Història de la Ciutat de Girona. Tenia poc més de 25 anys quan va ser nomenat delegat provincial de Belles Arts, llavors encara dependent del Ministeri d'Educació i Ciència. S'acostava a la trentena quan va convertir-se en delegat de la Direcció General de Patrimoni Artístic i Cultural (en què va haver de fer front, el 1979, al robatori de l'arqueta de Banyoles), i 32 quan va assumir la direcció del Museu d'Història de la Ciutat, acabat d'inaugurar a les dependències de l'Institut Vell amb el traspàs de les peces que havien format part, des de 1960, de la col·lecció de la Casa Brugués del carrer de la Força. Era l'octubre del 1981, i aquelles sales han estat la seva segona casa durant 32 anys més. Especialista en art medieval i professor de l'antic Col·legi Universitari, Pere Freixas va convertir-se el 5 de març de 1981 en el primer lector d'una tesi doctoral a Girona des de l'any 1717, quan Felip V va abolir els estudis universitaris a la ciutat. La lectura pública del seu treball, L'art gòtic a Girona. Segles XIII al XV, a l'aula magna de la Casa de Cultura, va ser tot un esdeveniment. Aquell mateix 1981 va ser nomenat secretari de l'Institut d'Estudis Gironins, al qual ha estat vinculat durant dècades, així com al Patronat Francesc Eiximenis. Però sense cap dubte la seva principal responsabilitat l'ha assumida al capdavant del Museu d'Història, del qual ha planificat el discurs museogràfic i museològic en diverses fases i on ha promogut cap a un centenar d'exposicions temporals tant per aprofundir en el coneixement de la ciutat com per rescatar alguns dels seus artistes oblidats. És el cas de la seva implicació en les recuperacions de Pons Martí, Josep Aguilera o Prudenci Bertrana, o més recentment, de les antològiques dedicades a Antoni Varés, Enric Marquès o Carles Vivó. Entre les exposicions de més èxit es compten la que va dedicar als aiguats de Girona de 1962 i l'ambiciosa L'època dels genis, que va reunir a Girona peces úniques del Renaixement i el Barroc. Deixa en marxa el projecte d'un cicle de quatre grans exposicions per documentar la història de Girona des dels orígens fins a l'actualitat iniciat l'any passat amb Parva Gerunda.

Eusebi CASANELLAS, ex-director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Eusebi Casanelles i Rahola és enginyer industrial i ha estat director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya des de l’any 1983, any de la seva creació, fins el febrer de 2013. Ha estat tres dècades al capdavant d’una idea que ell mateix va projectar, junt amb altres membres de l’Associació d’Enginyers de Catalunya, i que s’ha fet realitat al llarg d’aquest temps. Una de les grans preocupacions d’Eusebi Casanelles, al llarg de la seva vida professional ha estat la salvaguarda del patrimoni industrial a tot el territori català, des dels grans conjunts com les colònies industrials o les mines, fins a una gran diversitat d’elements mobles. L’interès per aprofundir en el coneixement del patrimoni industrial ha portat a Casanelles a ser un actiu impulsor de les Jornades d’Arqueologia Industrial que ja compten amb nou edicions, així com dels Premis Bonaplata, que des de l’any 1991, premien l’estudi, la rehabilitació i la difusió del patrimoni industrial. Però probablement la gran aportació d’Eusebi Casanelles a la museologia catalana ha estat la creació del Sistema de museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que actualment aplega 25 museus catalans, mitjançant els quals és possible conèixer la història industrial de Catalunya vinculada a cada territori. Eusebi Casanelles ha sabut donar projecció internacional a un sistema basat en una estratègia de xarxa i de col·laboració; i de la seva ma, el projecte ha esdevingut paradigma en la gestió del patrimoni industrial a nivell internacional. La seva implicació i dedicació han contribuït a la consolidació del sistema del mNACTEC com una marca de prestigi a Catalunya i a Europa.

PREMI MODALITAT B: Exposicions, experiències i activitats

Exposicions temporals: El Museu Explora. Obres d’art a examen del Museu Nacional d’Art de Catalunya El Jurat va valorar-ne especialment la seva aposta per fer visible el treball científic i de recerca que es du a terme al rerefons dels equipaments museístics de manera atractiva i, alhora, un compromís dels equips tècnics del museu i de la institució que l’ha dut a terme, fent aposta per la proposta i situant-la en una posició de centralitat en la seva programació.

Projectes: “Projecte wikipedia” de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Un projecte iniciat el 2011 amb l’objectiu de fer visible el Museu i les seves col·leccions a internet mitjançant la introducció de dades a la Wikipedia. D’aquest projecte es va valorar especialment la proposta de treball basada en el coneixement en obert com a eix vertebrador, en la col·laboració i l’aliança entre l’expertesa que aporta el museu i el treball dels viquipedistes residents com a model innovador i exportable, capaç d’incardinar col·laboracions que tenen efecte multiplicador en la difusió i l’accés al coneixement als museus.

PREMI MODALITAT C: Projectes de creació o reforma integral de museus i equipaments patrimonials

Museu de Vilafranca – Museu del Vi, reconvertit en VINSEUM Museu de les Cultures del Vi, va ser reconegut com a projecte guanyador en la modalitat de Reforma o creació de Museus i Equipaments Culturals. Un Museu que ha acomplert una primera i important fase de reconversió, fruit d’un llarg procés de profunda transformació museològica i museogràfica iniciat el 2000. Una fase que ha abastat la transformació arquitectònica del Palau dels Reis d’Aragó, la millora de nous espais i serveis, i un nova conceptualització del discurs expositiu que té per a objectiu posar de manifest la transcendència social, històrica, científica, natural i cultural de la tradició vitivinícola. La reforma ha implicat un canvi de model institucional i de gestió, amb la voluntat d’integrar a tots els sector implicats en la producció vitivinícola i amb una clara vocació d’esdevenir un museu de referència per l’estudi i difusió de la cultura del vi a Catalunya.

Lloc: Museu Marítim de Barcelona, 23 de març de 2012

PREMI MODALITAT A: Trajectòries professionals

Josefina MATAMOROS Directora del Museu d'Art Modern de Ceret. Directora del Museu de Collioure. Historiadora de l'art, membre actiu de la Universitat Catalana d'Estiu i col·laboradora del Centre d'Agermanament Occitanocatalà. Impulsora del Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana (CEDACC) de Perpinyà. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999) i Legió d'Honor de l'Estat Francès (2008). En reconeixement de la seva tasca al capdavant del Museu d'Art Modern de Ceret des del 1986, convertint-lo en un museu de reconeixement internacional especialitzat en art modern però, alhora, mantenint les seves arrels amb la cultura i l'art català.

Eulàlia MORRAL i ROMEU Directora gerent del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Per la seva tasca al capdavant d'aquesta institució convertint-la en un referent dins el món tèxtil a Catalunya i Europa i desenvolupant una important tasca de suport en favor del coneixement, la recerca i la innovació en el camp del tèxtil des de la museologia. Per la seva defensa constant i continuada en favor de la professionalització dels tècnics de museus. Pel seu treball continuat en la difusió i divulgació de les metodologies de treball, de les formes de la documentació i la conservació de fons en col·leccions.

PREMI MODALITAT B: Exposicions, experiències i activitats

Experiències i activitats: Projecte Tombes reials de Santes Creus del Museu d'Història de Catalunya Projecte d'obertura, estudi i restauració de les tombes reials de Pere el Gran, Jaume II, Blanca d'Anjou i Roger de Llúria. Una proposta d'alt interès científic que uneix la recerca històrica amb la científica, apostant per la interdisciplinarietat aplicada a l'estudi històric. Alhora un projecte que ha sabut apostar per la difusió de tot el procés i dels resultats i que han permès posar a l'abast del públic i exemplificar la importància de la recerca en els museus de Catalunya.

Exposicions temporals: Exposició temporal Miró, l'escala de l'evasió de la Fundació Miró Exposició organitzada conjuntament per la Tate Modern de Londres i la Fundació Joan Miró de Barcelona que aplega més de cent-cinquanta obres de l’artista. La mostra posa de manifest el compromís de Miró amb el seu temps i els vincles amb la seva Catalunya natal i realitza una reflexió, a través de l'obra de l'artista, per la seva trajectòria pictòrica però també pels temps històrics que va viure. Una proposta que a més es complementa amb un seguit d'activitats i propostes per apropar i millorar el coneixement de la figura universal de Miró als més diversos públics.

PREMI MODALITAT C: Projectes de creació o reforma integral de museus i equipaments patrimonials

Conjunt monumental de les Esglésies de Terrassa. Ajuntament i Museu de Terrassa Per la recuperació i posta en valor d'un conjunt d'alt valor històric, artístic i arquitectònic. Per una intervenció respectuosa amb l'entorn i les restes preexistents, amb un discurs museològic que permet posar en valor els diferents moments i estils artístics que conviuen en el conjunt. Així mateix, per una aposta per una museografia acurada i mesurada que combina diferents recursos però mantenint el respecte i la preeminència del monument i amb una clara voluntat didàctica per explicar un conjunt complex. I per una proposta de gestió vinculada al Museu de Terrassa com a ens que aglutina la conservació i difusió del patrimoni de la ciutat.

Ampliació del Museu de Badalona i nova museografia de les termes i decumanus de Baetulo. Museu de Badalona Un projecte de recuperació i posta en valor d'un dels jaciments sota terra visitables més gran i de major interès de Catalunya. La musealització de més de 3.500 m2 que ha suposat l'excavació, restauració i accessibilitat a diferents nivells dels subsòl per posar a l'abast del públic un del jaciments romans més destacats, amb recursos museogràfics diversos que ajuden a comprendre la importància de la Baetulo romana i alhora de les formes de fer i viure en un temps passat. Una reforma que facilita l'accés i la visita, i que es suma a altres espais musealitzats també gestionats des del Museu de Badalona que converteixen aquest centre ens un dels centres de referència del passat romà a Catalunya.

Lloc: Palau Moja, 26 de març de 2010

PREMIS MODALITAT A: Trajectòries professionals

Frederic-Pau VERRIÉ i FAGET Historiador de l'art, arqueòleg i museòleg. Director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (1980-1985) des d'on impulsà la recuperació i la posta en valor del subsòl arqueològic i va conduir el projecte d'ampliació i reforma general del Museu d'Història. Fundador de la revista Ariel, autor de diversos treballs de divulgació, monografies i guies de temàtica artística i històrica així com editor de diverses obres en favor de la divulgació de la literatura catalana, de la recerca arqueològica i de la història i l'art. Membre de la Comissió executiva de la Junta de Museus de Catalunya, exercint-ne la vicepresidència. Va participar activament en les assemblees de museus i en la fundació de l'Associació de Treballadors de Museus de Catalunya. President del Comitè ICOM 2001 Barcelona. Medalla d'or del mèrit artístic de la Ciutat de Barcelona (1998). Soci d'honor dels Amics de l'Art Romànic (2000). Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001) i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2002). Per la seva trajectòria professional com a investigador, historiador i museòleg. Per la seva presencia activa en tots els fòrums professionals i la seva activitat impulsora en pro de la museologia a Catalunya (assemblees de museus, fundació de l’ATMC, vice-president de la Junta de Museus de Catalunya, president del comitè ICOM 2001 Barcelona).

Francesc VICENS i GIRALT Fundador i director de la Fundació Joan Miró (1974-1986) i actualment membre del seu patronat. Lluità políticament per la defensa de la democràcia durant la dictadura franquista. Impulsà l' espeleologia a Catalunya i fou el primer president de la Comissió Tècnica d'Exploracions Subterrànies. Diputat al parlament de Catalunya per ERC (1980) i al Congrés dels Diputats (1982-86) i regidor de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona en representació d’Iniciativa per Catalunya (1991-1995). Autor de diversos escrits sobre art i política i director de la Història de l'Art (10 volums). En reconeixement a la seva trajectòria i al seu treball continuat en pro de la museologia i dels museus en diversos àmbits i espais culturals, socials i polítics.

PREMIS MODALITAT B: Projectes, exposicions, experiències i activitats i institucions.

Món Sant Benet Un projecte cultural, turístic i d'oci singular i innovador que pren com a objecte central el Monestir de Sant Benet de Bages integrant-lo en un projecte cultural global que ha apostat per la descentralització en el territori. Per la important aposta d'una entitat financera en la recuperació i posta en valors del patrimoni convertint-lo en un recurs d'atractivitat cultural i turística, amb la restauració i recuperació del Monestir de Sant Benet de Bages i, a l’ensems, en una iniciativa de desenvolupament econòmic de la zona. Pel projecte museològic integrat des de l'inici del projecte i per la seva museografia que ha fet aposta per les noves tecnologies com a mitjà d'interpretació del patrimoni i alhora com a forma de no intervenció en l'element, buscant el màxim respecte a l'arquitectura preexistent. Un dels projecte més innovadors que ha posat en primera plana cultural, turística, social i econòmica el valor del patrimoni com a element de projecció i com a recurs d'atractivitat i identitat social, esdevenint una de les iniciatives culturals i turístiques més ambicioses dels últims temps a Catalunya

Museu Industrial del Ter Un jove museu, inaugurat el 2004 en primera fase, que pren com a eix i aglutinador del territori el riu Ter, des de la vessant natural i ambiental fins a la social i econòmica i esdevenint un motor per a la conservació i estudi de l'entorn, recuperació i posta en valor del elements naturals i patrimonials i un agent dinamitzador de la zona des de la vessant cultural i turística, fent del museu un recurs de desenvolupament del territori. Un projecte que uneix conservació i recerca amb turisme i difusió i pel qual se li han atorgat nombrosos premis, entre ells: Premi de l'Aigua 2005, Premi Fundació Caixa Manlleu d'iniciatives de Custòdia del Territori; Premi Bonaplata en tres edicions i Premi Turisme Catalunya 2009 per la Generalitat de Catalunya Per la tasca d'integració, conservació i recuperació d'un ric i divers patrimoni de la zona i pel seu treball constant en la dinamització.

PREMI EXTRAORDINARI de reconeixement a una institució destacada en la museologia i els museus a Catalunya.

Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d'Àneu) Un museu de l'home emmarcat en el seu entorn que permet relacionar elements monumentals, naturals, etnogràfics amb el paisatge dins del qual s'inscriuen. Per la trajectòria d’un projecte patrimonial i museístic d’acció determinant en el territori on s’ubica, per la seva singularitat i per la transcendència en la seva acció. Un projecte que integra diversos espais patrimonials i un seguit d'itineraris com a lligams indispensables per tal de transmetre al visitant un criteri global d'interpretació de l'espai aneuenc.

Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 15 de febrer de 2008

PREMIS MODALITAT A: Trajectòries professionals

Josep Maria CODINA i BAGUÉ i Joan SURROCA i SENS

PREMIS MODALITAT B: Projectes, exposicions, experiències i activitats i institucions

Parc Arqueològic Mines de Gavà - Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de l’Ajuntament de Gavà i Museu de la Música

PREMI EXTRAORDINARI de reconeixement a una institució destacada en la museologia i els museus a Catalunya

Junta de Museus de Catalunya, amb motiu del seu centenari i per l’excepcionalitat d’una trajectòria ininterrompuda de lideratge en la protecció i salvaguarda del patrimoni cultural català.

Lloc: Museu d’Història de Catalunya, 22 de desembre del 2005

PREMIS MODALITAT A: Trajectòries professionals

Andrea A. GARCIA i SASTRE per la seva aportació pionera a l’educació als museus, pel seu esperit actiu, combatiu i inesgotable en pro de la museologia a Catalunya (assemblea de Museus, ATMC, ICOM 2001 Barcelona), per la investigació sobre els orígens dels museus d’art de Barcelona.

Maties SOLÉ i MASERAS pel seu treball continuat per la museologia de Catalunya, en concret en els museus i el patrimoni de Montblanc i la Conca de Barberà. Per la seva perseverança i contundència en la defensa del món dels museus locals i comarcals i la seva presencia activa en tots els fòrums professionals en museologia a Catalunya.

I a títol pòstum, a Maria Rosa SENABRE i JUNCOSA, jove museòloga traspassada l’agost d’aquest any i de la qual en cal destacar el seu treball continuat en el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, el seu activisme cultural i el seu paper en l’impuls de la recerca arqueològica així com la seva presencia activa en tots els fòrums professionals en museologia a Catalunya.

PREMIS MODALITAT B: Projectes, exposicions i activitats i institucions

El Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya pel projecte del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya d'agrupar 17 museus d’aquesta disciplina, cada un dels quals és singular respecte als altres, en tant que expliquen una temàtica o la industrialització en un espai concret del territori que, globalment i de manera descentralitzada, expliquen la industrialització a Catalunya mitjançant les seves col·leccions i/o musealitzant les diferents activitats productives que han existit. L’articulació del sistema ha creat una estructura organitzativa cohesionada envers custòdia i difusió del patrimoni industrial, per tal d’oferir a la comunitat serveis i atenció de qualitat.

Xarxa de Museus Locals de les comarques de Barcelona, per la creació, amb el suport de la Diputació de Barcelona, d’un sistema de suport regional al patrimoni cultural local integrat per prop de 40 museus; per oferir prestació de serveis directes i cercar fórmules operatives de cooperació supramunicipal en matèria de gestió, preservació, difusió i promoció dels museus i el patrimoni cultural i natural local que gestionen, tot potenciant l'intercanvi d’experiències i coneixements tècnics, i la formació i el reciclatge del personal dels museus locals, mitjançant la coresponsabilitat compartida, la viabilitat i adequació, la cooperació horitzontal i participació, sostenibilitat i rendibilitat sociocultural.