Tancat el procés de candidatures per optar als Premis de Museologia AMC 4a edició

 

Aquestes són les propostes que opten per obtenir el guardó en les diferents modalitats, que seran valorades en primera instància en una primera reunió del Jurat dels Premis.

CANDIDATURES MODALITAT A: Trajectòries professionals

Premi destinat a prestigiar, reconèixer i fer públiques les trajectòries més destacades desenvolupades en el camp de la museologia a Catalunya, però sense excloure museòlegs d’altres nacionalitats que treballin al nostre país ni museòlegs catalans que treballin a fora (fins a un màxim de dos guardons per edició).

Josefina MATAMOROS. Directora del Museu d’Art Modern de Ceret.
Historiadora de l’art, membre actiu de la Universitat Catalana d’Estiu i col·laboradora del Centre d’Agermanament Occitanocatalà. Impulsora del Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana (CEDACC) de Perpinyà. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999) i Legió d’Honor de l’Estat Francès (2008).
En reconeixement de la seva tasca al capdavant del Museu d’Art Modern de Ceret des del 1986, convertint-lo en un museu de reconeixement internacional especialitzat en art modern però, alhora, mantenint les seves arrels amb la cultura i l’art català.

Eulàlia MORRAL i ROMEU. Directora gerent del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.
Per la seva tasca al capdavant d’aquesta institució convertint-la en un referent dins el món tèxtil a Catalunya i Europa i desenvolupant una important tasca de suport en favor del coneixement, la recerca i la innovació en el camp del tèxtil des de la museologia. Per la seva defensa constant i continuada en favor de la professionalització dels tècnics de museus. Pel seu treball continuat en la difusió i divulgació de les metodologies de treball, de les formes de la documentació i la conservació de fons en col·leccions.

CANDIDATURES MODALITAT B: Exposicions, experiències i activitats

El Premi està destinat a prestigiar, reconèixer i fer públiques les novetats més destacades en el camp de les exposicions i de les experiències i activitats dutes a terme als museus, per tal d’assolir el desenvolupament de les funcions de la institució museística segons queda establert en la definició de l’ICOM (fins a un màxim de dos guardons per edició).

Experiències i activitats:

Espai del Peix Museu de la Pesca de Palamós.
Un nou equipament cultural, inaugurat el passat març de 2011, vinculat al Museu de la Pesca i promogut per l’Ajuntament de Palamós i la Fundació Protomediterrània, ubicat a la Llotja del Peix del Port de Palamós. Un nou espai, vinculat al Museu de la Pesca de Palamós que uneix la voluntat de difondre el patrimoni culinari com un aspecte essencial del patrimoni marítim i la proposta de contribuir al coneixement, la sostenibilitat i la gastronomia dels productes marins de proximitat. Una proposta per fer del Museu un agent dinamitzador, referent i estímul en el territori més immediat, a més de treballar per la difusió, recuperació i conservació de les tradicions i el patrimoni material i immaterial a través de propostes transversals en l’àmbit cultural.

Projecte Tombes reials de Santes Creus del Museu d’Història de Catalunya.
Projecte d’obertura, estudi i restauració de les tombes reials de Pere el Gran, Jaume II, Blanca d’Anjou i Roger de Llúria. Una proposta d’alt interès científic que uneix la recerca històrica amb la científica, apostant per la interdisciplinarietat aplicada a l’estudi històric. Alhora un projecte que ha sabut apostar per la difusió de tot el procés i dels resultats i que han permès posar-lo a l’abast del públic i exemplificar la importància de la recerca en els museus de Catalunya.

El Museu dels Sants d’Olot.
Un museu que uneix aspectes culturals, econòmics, etnològics i artístics en relació a una activitat artesanal específica i identitària de la ciutat, alhora que una aposta innovadora des de la cultura per l’artesania com a activitat econòmica, col·laborant i sumant al projecte l’Associació de Tallers de Sants d’Olot en actiu amb la voluntat de fomentar i reactivar una activitat productiva característica d’un territori.

Espai Migrar del Museu de la Immigració de Catalunya. Sant Adrià del Besós.
Un projecte singular de museografia integrada en un jardí i fortament vinculada a l’entorn. Una proposta museogràfica que incorpora el territori real on s’ha desenvolupat de forma particular l’exercici ciutadà de la immigració. L’espai Migrar, conjuntament amb el vagó de tren “El Sevillano”, i els espais de documentació i activitats de Can Serra, constitueix un nou episodi en el creixement i la consolidació del projecte en desenvolupament del MhiC, com a institució central en l’estudi, la conservació i la divulgació pedagògica sobre el fenomen migratori a Catalunya.

Exposicions temporals:

Exposició temporal Miró, l’escala de l’evasió de la Fundació Miró.
Exposició organitzada conjuntament per la Tate Modern de Londres i la Fundació Joan Miró de Barcelona que aplega més de cent-cinquanta obres de l’artista. La mostra posa de manifest el compromís de Miró amb el seu temps i els vincles amb la seva Catalunya natal i realitza una reflexió, a través de l’obra de l’artista, de la seva trajectòria pictòrica però també dels temps històrics que va viure. Una proposta que a més es complementa amb un seguit d’activitats i propostes per apropar i millorar el coneixement de la figura universal de Miró als més diversos públics.

Exposició temporal La maleta Mexicana del MNAC.
Exposició organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya en coproducció amb l’ICP de Nova York. Tres capses amb 4.500 negatius d’imatges fetes durant la Guerra Civil pel mateix Robert Cappa, Chim i Gerda Taro, conegudes com La Maleta Mexicana es presenten per primer cop a l’estat espanyol. L’exposició revela escenes inèdites, alhora que la tècnica magistral dels tres fotògrafs i esdevé un testimoni gràfic excepcional de la vida al front o a les trinxeres, dels estralls dels bombardejos sobre la població civil i el drama als camps de refugiats. Una exposició  que cerca esdevenir un mirall de la història més recent i que ha afavorit, a través d’activitats i projectes de difusió, la recerca i la documentació de es escenes fomentant la implicació dels públics.

Nova museografia de les sales del romànic del MNAC.
La remodelació de les sales que acullen la col·lecció d’art romànic del MNAC amb una nova museografia que incorpora les darreres investigacions científiques, alhora que inclou aspectes que expliquen la seva gènesi, així com la tècnica dels arrencaments de pintura mural. Aquesta nova presentació també comporta millores importants en la il·luminació i en la conservació preventiva de les obres. L’exposició fa una aposta per la preeminència de l’obra d’art en l’espai expositiu, amb millores en la presentació i afavorint la proximitat i la contemplació directa de l’obra. Així mateix, s’ha afavorit una organització racional de les col·leccions amb la intenció de racionalitzar el discurs, evitar reiteracions i potenciar els eixos que ofereixen les sales instal·lant-hi obres clau que reforcen l’itinerari.

Exposició temporal El Cos Humà. Com soc jo, del MNACTEC.
Una proposta expositiva de caràcter permanent que uneix ciència i tècnica amb una clara voluntat divulgativa. Una aposta per l’ús de la tecnologia com a mitjà per apropar la ciència i afavorir el coneixement a través de l’acció lúdica del visitant. En la proposta expositiva hi han participat pedagogs, museòlegs, mestres i professionals amb l’objectiu de mostrar els continguts d’acord amb el context social en el que vivim. L’exposició es caracteritza per ser un espai interactiu, participatiu, amb elements molt visuals i atractius per a tota la família amb les explicacions respectives per tal d’informar als usuaris. Un espai on s’ha fet una tasca de recuperació i interpretació de la memòria històrica en l’àmbit de la salut i la medicina de manera innovadora.

Exposició temporal de circuit Xarxes, els primers intercanvis, produïda per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
El projecte expositiu itinerant Xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 anys es va reunir per primera vegada un conjunt excepcional de materials d’època neolítica, conformat per 130 objectes provinents d’una vintena de museus catalans, que han estat seleccionats sota l’òptica dels intercanvis. L’exposició volia aprofundir, tot contraposant el passat amb el present, sobre els intercanvis entre els grups humans i la complexitat de les seves relacions  des de la prehistòria fins als nostres dies i mostrar com la globalització i les comunicacions no són un fenomen exclusiu de la nostra època. Milers d’anys enrere ja s’establien relacions i econòmiques entre les diferents comunitats i territoris que permetien la transmissió d’informació necessària i que els grups humans disposessin de nous estris i matèries primeres que fins llavors desconeixien. La mostra es complementava amb una reflexió sobre com són i com s’articulen les xarxes a la nostra societat. El projecte va ser una iniciativa del Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell i l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i va ser presentada en diversos museus de la Xarxa de Museus Locals de Barcelona.

Exposició temporal Per laberints, del CCCB.
Una exposició que plantejava una incursió a la història simbòlica i física del laberint, però també una reflexió sobre els laberints actuals, com la xarxa d’Internet i la immensitat de l’espai electrònic. La mostra plantejava espais molt diferenciats que s’il·lustraven amb obres de diferents procedències i formats, autors i èpoques -peces arqueològiques, gravats, fotografies, plànols, projeccions o maquetes- a més de peces creades expressament per a l’exposició -audiovisuals, animacions, interactius-, que convidava a una diversitat d’experiències, des de l’estètica i la filosòfica fins al divertiment i el joc.

Exposició temporal El Museu com a pretext del Museu de l’Empordà.
El Museu com a pretext és un conjunt d’obres que reflexionen sobre el fet museístic com a marc conceptual de l’art. L’exposició es basa en una recerca generada des del museu sobre la condició de l’art. Presenta una reflexió sobre el museu com a element integrador de l’imaginari col·lectiu que configura el relat de l’art. La mostra porta les propostes de vuit creadors de diferents generacions i contextos culturals que reinterpreten la idea de museu i deixen de concentrar-se en el contingut evident d’aquest per posar en joc la seva semiòtica i estructura ocultes. La itinerància de la mostra es va incloure dins el programa Cultura en Gira del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Exposicions temporals Miquel Barceló al CaixaForum i al Centre d’Arts Santa Mònica.
Un projecte conjunt i simultani de dues institucions que va permetre, a través de dues grans exposicions, aprofundir en els 25 anys de producció artística de Barceló. El Centre d’Arts Santa Mònica va presentar l’exposició Barceló abans de Barceló. 1973-1982, una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de l’artista, abans de la seva consagració internacional a la Documenta de Kassel el 1982. L’obra social de “La Caixa” va presentar al CaixaForum de Barcelona l’exposició Miquel Barceló. 1983-2009. La solitude organisative, que repassava la seva trajectòria a partir de 1982 amb la voluntat de fer viure a l’espectador l’experiència pictòrica de Miquel Barceló.

CANDIDATURES MODALITAT C: Projectes de creació o reforma integral de museus i equipaments patrimonials

El Premi està destinat a prestigiar, reconèixer i fer públiques els projectes museològics i/o museogràfics de caire permanent per a la creació o reforma d’equipaments patrimonials, i a la repercussió d’aquestes iniciatives en el panorama cultural català, amb especial interès en la seva incidència en el territori (fins a un màxim de dos guardons per edició).

Can Olivé. Museu Arqueològic de Cerdanyola.
Pel nou equipament Museu Arqueològic de Cerdanyola, amb un projecte arquitectònic del nou museu, optant per un nou edifici que s’emmarca perfectament en l’entorn i s’integra, recuperant el perfil de la muntanya destruït per una antiga pedrera, alhora que complementa les restes arqueològiques preexistents. Per l’aposta museogràfica que planteja de manera propera i entenedora, a través de diferents recursos la vida en el poblat ibèric del turó de Can Oliver. Per un projecte integrador que culmina, posa en valor i difon una tasca de recerca i recuperació de més de vint anys de dedicació.

Conjunt monumental de les Esglésies de Terrassa. Ajuntament i Museu de Terrassa.
Per la recuperació i posta en valor d’un conjunt d’alta vàlua històrica, artística i arquitectònica. Per una intervenció respectuosa amb l’entorn i les restes preexistents, amb un discurs museològic que permet posar en valor els diferents moments i estils artístics que conviuen en el conjunt. Així mateix, per una aposta per una museografia acurada i mesurada que combina diferents recursos però mantenint el respecte i la preeminència del monument i amb una clara voluntat didàctica per explicar un conjunt complex. I per una proposta de gestió vinculada al Museu de Terrassa com a ens que aglutina la conservació i difusió del patrimoni de la ciutat.

Ampliació del Museu de Badalona i nova museografia de les termes i decumanus de Baetulo. Museu de Badalona.
Un projecte de recuperació i posta en valor d’un dels jaciments sota terra visitables més gran i de major interès de Catalunya. La museïtzació de més de 3.500 m2 que ha suposat l’excavació, restauració i accessibilitat a diferents nivells del subsòl per posar a l’abast del públic un dels jaciments romans més destacats, amb recursos museogràfics diversos que ajuden a comprendre la Baetulo romana i alhora de les formes de fer i viure en un temps passat. Una reforma que facilita l’accés i la visita, i que se suma a altres espais museïtzats també gestionats des del Museu de Badalona, que converteixen aquest centre en un dels centres de referència del passat romà a Catalunya.

La Domus Romana i les sitges medievals del carrer de la Fruita del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
Un nou centre patrimoni vinculat al MUHBA, on conviuen en un mateix jaciment vestigis de la Barcino romana i restes d’un casal del Call, el barri jueu de la Barcelona medieval. La posta en valor d’un nou conjunt arqueològic i patrimonial de la ciutat amb una museologia i museografia respectuosa amb les restes preexistents però sense restar voluntat didàctica, Un nou espai que se suma al projecte global del Museu d’Història de la Ciutat com a institució que vetlla i posa en valor, així com difon i gestiona, la totalitat d’espais i restes patrimonials de la ciutat de Barcelona, amb un projecte modern i innovador en termes de recerca, difusió i gestió.

Museu Etnogràfic de Ripoll.
Per l’adaptació i reforma del Museu Etnogràfic de Ripoll, amb noves instal·lacions adaptades per descobrir el passat recent i la identitat d’un territori, posant a l’abast novament les col·leccions de l’antic museu, de les quals destaquen les relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana i el ferro forjat i les armes de foc portàtils ripolleses. Una proposta que permet actualitzar un dels museus més tradicionals i posar a l’abast amb formes de presentació contemporànies les antigues col·leccions etnològiques i etnogràfiques, alhora que permet singularitzar i presentar un territori.

Museu Blau. Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Pel nou Museu de Ciències Naturals de Barcelona – Museu Blau, ubicat a l’edifici Fòrum, un espai adaptat i dotat ara amb modernes instal·lacions i serveis per a tots els públics i funcions: espais per a exposicions temporals, la Mediateca, el Niu de Ciència per a infants de 0-6 anys, les aules, la sala d’actes, els tallers. Així mateix per la seva exposició de referència Planeta Vida, que proposa un viatge per la història de la vida i del planeta, així com un retrat del nostre present de manera lúdica però rigorosa, plantejant qüestions mediambientals i científiques de marcada actualitat. I per l’esforç per actualitzar la presentació de les col·leccions i dotar-les d’un discurs integrador amb totes les disciplines de les ciències naturals, amb un discurs museogràfic renovat i amb recursos interactius i audiovisuals moderns.

L’Adoberia. Centre d’Interpretació del Granollers Medieval. Museu de Granollers.
Per la recuperació, estudi, restauració i posta en valor de l’Adoberia de Can Ginebreda, convertida en Centre d’Interpretació Històrica del Granollers Medieval. Un espai museístic vinculat al Museu de Granollers, que se suma a un projecte de revaloració del patrimoni de la ciutat. El nou centre ha suposat la transformació d’un espai soterrani, amb un complex sistema de circulacions i condicionat per les estructures de suport de l’edifici que el cobreix, en un espai capaç de complir amb els requeriments d’un equipament cultural dedicat a la interpretació patrimonial.

Museu de les Terres de l’Ebre (també centre de coneixement i recerca.
Per l’ampliació i renovació museogràfica del Museu de les Terres de l’Ebre, amb noves sales per a serveis complementaris, i per la nova proposta museològica. Una proposta que agafa el riu Ebre com a eix vertebrador de discursos que engloben la natura, la història i la cultura d’un territori i d’una societat determinada per la riquesa natural que suposa el riu. Amb una presentació que uneix la museografia més tradicional amb els nous recursos digitals i interactius. Un nou equipament que permetrà ampliar i millorar els treballs de recerca i difusió que es venen impulsant des del Museu de les Terres de l’Ebre i continuar desenvolupant-se com a centre de coneixement, vertebració i difusió del territori.

Museu de la Terrissa, de Quart.
Per la iniciativa del Museu de la Terrissa de Quart, instal·lat a l’antiga bòbila de Can Ginesta, fent aposta per un centre cultural obert que ajudi a posar en valor, conèixer i difondre una tradició econòmica i artesanal arrelada a un territori. Per un projecte que ha suposat recuperar un edifici històric i, a la vegada, crear un espai de conservació i difusió del patrimoni industrial a Quart.

Tercera fase del projecte de remodelació de les sales del Museu Marés.
La remodelació i nova presentació del Museu Marés, que ha apostat per un discurs museològic basat en l’ordenació cronològica i estilística de les obres, sense obviar l’accessibilitat i la visibilitat de les mateixes, proposant noves circulacions i millores en la senyalització i informació, fent aposta per integrar noves lectures de l’art i la difusió, sense entrar en conflicte amb el museu de col·leccionista que hi ha en el seu origen.

 

Deixa un comentari