VII PREMIS AMC DE MUSEOLOGIA
Els Premis AMC de Museologia 2018 mostren la riquesa d’experiències al voltant del patrimoni que es desenvolupen arreu de Catalunya
En aquesta VII Edició han estat 36 les candidatures presentades als Premis AMC de Museologia provinents de museus de disciplines i titularitats diverses d’arreu de Catalunya. L’Associació de Museòlegs de Catalunya, amb periodicitat biennal, atorga aquests premis en diferents modalitats.
Enguany, en la modalitat A, d’Exposicions temporals, s’han presentat 15 candidatures; en la B, d’Experiències i activitats, 16 projectes; en la C, de Projectes de creació o reforma integral de museus i equipaments patrimonials, s’han presentat 5 equipaments.
Continuant amb el sistema establert en la darrera edició del 2016, la concessió dels guardons s’ha efectuat a partir de la votació directa dels socis de l’entitat mitjançant una plataforma online en la pròpia web de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.
Cal destacar la modalitat d’Experiències i Activitats com la més concorreguda en aquesta ocasió amb 16 participants, –en contraposició als 6 candidats de l’edició 2016-, on figuren projectes de tipologies diverses, virtuals, participatius, taules de treball o mappings, entre d’altres exemples. També és remarcable la varietat dels continguts abordats en les mostres temporals de l’apartat A, que van des de temes relacionats amb la moda, la memòria, les utopies o els autors literaris, fins a les avantguardes, passant per les ciències naturals.
Igualment, és important posar de manifest l’ampli abast territorial d’aquestes produccions, de ciutats i localitats mitjanes i petites, de museus públics en el si de les xarxes temàtiques o territorials, de museus nacionals, i d’altres centres o empreses de titularitat privada, dispersos per tota la geografia catalana.
En la modalitat Experiències i activitats, els projectes que han optat al guardó són un reflex de la immersió imparable dels museus en el món de les noves tecnologies i de la seva fidelitat al servei als ciutadans, així com el trencament de les fronteres tradicionals, tant en les pròpies accions com en les comunicacions dels projectes. Hi trobem experiències i activitats que mostren la implicació en dinàmiques educatives, experiències artístiques desenvolupades en els centres, recuperació de la memòria col·lectiva, sortida dels museus als carrers... tot aprofitant la potencialitat de cada espai i cada col·lecció.
En la modalitat Creació o reforma integral de museus i equipaments patrimonials, hem comptat amb cinc projectes de característiques molt diferents. Des de la recuperació d’un espai mariner, al descobriment d’una vall de muntanya, passant per un alfolí o un pavelló d’antic hospital, tot en entorns i localitzacions completament llunyans que fan aflorar i interpreten un patrimoni de tipologies i naturaleses diferents, que, en conjunt, conformen un variat mosaic ple de matisos.
Els guardonats en les diverses modalitats han estat els següents:
Modalitat A Exposicions temporals:
Intimitats. La roba interior dels segles XIX al XXI. Produïda per l’Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona i el Museu de Badalona
L'exposició tenia un abast ampli i universal: una reflexió sobre el cos com a instrument de projecció social i sobre la fina línia que, segons el moment i la personalitat de cadascú, marca on comença i on acaba la intimitat. L’exposició reunia roba interior des del segle XIX fins a l’actualitat, tot fent un viatge de 200 anys on l’estètica, els cànons de bellesa o els avenços tecnològics són tractats a partir de la roba íntima. La mostra i les seves activitats complementàries han permès aprofundir i reflexionar en història i dona, moralitat, economia, societat i estètica. Aquesta exposició articula tot un discurs en el que la roba interior que vesteixen les dones és l’excusa per reivindicar el seu paper en la història.
Modalitat B Experiències i activitats:
Museu Virtual de la Moda de Catalunya. Associació Walden Gestió del Patrimoni Històric i Cultural
El Museu Virtual de la Moda de Catalunya ha estat creat per donar accés universal i activar el patrimoni del vestit català. La plataforma online reuneix plenament documentades més de 600 peces de vestir històriques de 38 col·leccions públiques d'arreu del territori català, reconstruint així el relat de la història catalana del vestit des del segle XVII al segle XXI. L’accés a la plataforma és totalment obert i gratuït, garantint la memòria visual. Algunes de les peces, mai exposades, no estaven, fins ara, a l'abast del públic. Amb aquest acurat treball de recerca s’han recuperat el nom de marques, creadors i firmes de la història del vestit que havien estat oblidats. L'ICOM i diferents empreses del sector s'han posat en contacte amb els responsables atrets per la iniciativa. És, sens dubte, un projecte de país, que s’ha d’anar engrandint i tot creant una gran xarxa de col·leccions.
Modalitat C Creació o reforma integral d’equipaments museístics i patrimonials:
Restauració i museïtzació de l'Alfolí de la Sal com a Museu de l'Escala. Ajuntament de l'Escala
L'Alfolí de la Sal de l'Escala és un imponent edifici de tres plantes, situat prop de la platja de l'antic port. Va ser un dels quinze alfolins creats a Catalunya el 1716 per controlar la distribució de sal. Posteriorment va ser ocupat per indústries de salaó i seu d'associacions de pesca. Al segle XX l'edifici estava en perill de destrucció. Declarat BCIN per la Generalitat, l'any 2006 l'ajuntament el comprà per a destinar-lo a Museu de l'Escala. S’ha recuperat per a ús públic l'edifici més emblemàtic de la història de l'Escala, restaurat amb respecte per als elements arquitectònics sense alterar la seva essència. Ha esdevingut l'epicentre de tota l'activitat cultural del municipi revitalitzant la seva activitat socioeconòmica. En tractar-se d'un edifici singular vinculat a la tradició saladora de l'Escala i, essent junt amb l'Alfolí de Gerri de la Sal, els dos únics alfolins declarats BCIN, la restauració i museïtzació salven dos espais molt valuosos.
A més, la Junta directiva de l’AMC ha reconegut les trajectòries professionals de Carme Rius Font i Pere Viladot Barba.
La Carme Rius Font va iniciar la seva trajectòria professional a la Diputació de Barcelona l’any 1976, quan va començar a treballar com auxiliar administrativa, tasques que després va passar a desenvolupar al servei de Cultura, fins el 1986.
Entre 1987 i 1990, va ser conservadora dels museus de Sitges i de Vilanova (Cau Ferrat, Maricel, i Romàntic Casa Llopis a Sitges, i Can Papiol a Vilanova i la Geltrú), i del Museu Marítim de Barcelona.
A partir de 1990, es va incorporar a la Secció Tècnica de Museus que, més tard, es convertiria en l’actual Oficina de Patrimoni Cultural. Primer com a tècnica i més tard com a assessora coordinadora dels programes de l’OPC, la Carme va assumir les tasques relacionades amb la gestió dels fons d’art de la Diputació, la coordinació d’exposicions temporals o fins i tot, la direcció de museus, com en el cas de l’esmentat Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i la Geltrú.
A partir de 2006 va assumir les funcions de cap de la Secció Tècnica de Museus de la Diputació, coordinant els programes de Museus, Arxius i Estudis i projectes de la corporació, i a partir de 2008 va ocupar el càrrec de cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural, fins el 2012. Després d’un breu període de treball al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació, la Carme es va reincorporar a l’OPC on va treballar com a tècnica assessora fins el gener de 2018, quan es va jubilar.
La Junta directiva de l’AMC ha valorat la seva trajectòria de més de trenta anys com a tècnica de museus, desenvolupada tant en equipaments patrimonials com en els serveis centrals de l’Administració pública local, des d’on va posar tot el seu talent i la seva capacitat de treball al servei dels museus locals.
En Pere Viladot Barba es va llicenciar en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. Entre 1979 i 1986 va exercir com a mestre i director a l’Escola Municipal Casas, i durant els deu anys següents va assumir diverses responsabilitats a l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona), entre les quals cal destacar la direcció del Servei de Documentació i Recursos Educatius.
Després de cinc anys (1997-2002) exercint com a tècnic del secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, en Pere s’incorporà a l’equip del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en 2002, on va ser cap del Departament d’educació i activitats fins el 2015, quan es va jubilar.
D’aquesta darrera etapa al museu cal destacar el seu paper impulsor del programa d’activitats escolars i, de manera molt especial, de la creació i lideratge del model educatiu del Museu, fruit d’un treball d’equip amb la participació de tot els departaments del Museu i de sumar coneixements i expertesa d’institucions i professionals del món de l’ensenyament i dels museus.
El Pere va presentar a la Universitat de Barcelona la tesi doctoral “Motivacions, expectatives i objectius del professorat en les visites als museus de ciència” (2015). Una recerca important que aporta llum a la relació entre escola i museu.
Els premis es van lliurar el passat divendres 15 de juny de 2018, a les 20 h, al Pati Verger del Museu Frederic Marès (plaça Sant Iu, 5, 08002 Barcelona), en un acte al qual van assistir una seixantena de persones, i que va comptar amb la presència de la senyora Maria Dolors Portús, Secretària General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, qui va cloure l’acte.
Més informació sobre els guanyadors dels VII Premis AMC de Museologia a l'enllaç.
NOTÍCIA