ex-director del Museu d’Història de la Ciutat de Girona. Tenia poc més de 25 anys quan va ser nomenat delegat provincial de Belles Arts, llavors encara dependent del Ministeri d’Educació i Ciència. S’acostava a la trentena quan va convertir-se en delegat de la Direcció General de Patrimoni Artístic i Cultural (en què va haver de fer front, el 1979, al robatori de l’arqueta de Banyoles), i 32 quan va assumir la direcció del Museu d’Història de la Ciutat, acabat d’inaugurar a les dependències de l’Institut Vell amb el traspàs de les peces que havien format part, des de 1960, de la col·lecció de la Casa Brugués del carrer de la Força. Era l’octubre del 1981, i aquelles sales han estat la seva segona casa durant 32 anys més.
Especialista en art medieval i professor de l’antic Col·legi Universitari, Pere Freixas va convertir-se el 5 de març de 1981 en el primer lector d’una tesi doctoral a Girona des de l’any 1717, quan Felip V va abolir els estudis universitaris a la ciutat. La lectura pública del seu treball, L’art gòtic a Girona. Segles XIII al XV, a l’aula magna de la Casa de Cultura, va ser tot un esdeveniment. Aquell mateix 1981 va ser nomenat secretari de l’Institut d’Estudis Gironins, al qual ha estat vinculat durant dècades, així com al Patronat Francesc Eiximenis.
Però sense cap dubte la seva principal responsabilitat l’ha assumida al capdavant del Museu d’Història, del qual ha planificat el discurs museogràfic i museològic en diverses fases i on ha promogut cap a un centenar d’exposicions temporals tant per aprofundir en el coneixement de la ciutat com per rescatar alguns dels seus artistes oblidats. És el cas de la seva implicació en les recuperacions de Pons Martí, Josep Aguilera o Prudenci Bertrana, o més recentment, de les antològiques dedicades a Antoni Varés, Enric Marquès o Carles Vivó. Entre les exposicions de més èxit es compten la que va dedicar als aiguats de Girona de 1962 i l’ambiciosa L’època dels genis, que va reunir a Girona peces úniques del Renaixement i el Barroc. Deixa en marxa el projecte d’un cicle de quatre grans exposicions per documentar la història de Girona des dels orígens fins a l’actualitat iniciat l’any passat amb Parva Gerunda.
