Publicacions de l’AMC
Recursos que contribueixen a la formació i la millora de la pràctica professional
Estigues al dia de tot
Mnemòsine, Revista de Museologia de Catalunya
Revista especialitzada en museologia i museografia, que va néixer per omplir el buit existent a Catalunya en aquest tipus de publicacions. La revista es va editar en paper (números 1 al 8) però actualment només apareix en suport digital. Si us interessa publicar, podeu enviar les vostres propostes d’articles a: revista@amc.cat. Podeu descarregar les normes de publicació aquí.
Si voleu obtenir exemplars impresos dels números 1 al 8, poseu-vos en contacte amb la secretaria de l’associació per correu electrònic: amc@amc.cat o trucant al: 619 76 91 35.
Consell editorial: Carme Alòs Trepat, Olga López Miguel, Mireia Mayolas Créixams, Lourdes Melis Gomila, Teresa Reyes Bellmunt, Maria Ribas Bruguera i Joan Vicens Tarré.
Direcció: Joan Vicens Tarré.
Secretaria tècnica: Bruna Bassó.
Manuals de Museologia
Mètodes, criteris i respostes concretes per facilitar la pràctica de la professió.
Els Manuals de Museologia són una proposta editorial de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya que neix amb la voluntat d’oferir als professionals dels museus i el patrimoni un repertori de mètodes, criteris i respostes concretes per a facilitar la pràctica de la professió.
Si esteu interessats en qualsevol dels manuals editats en paper, si us plau poseu-vos en contacte amb la secretaria de l’Associació per correu electrònic: amc@amc.cat o trucant al: 619 76 91 35.
AMC: 25 Anys d’història
F. Xavier Menéndez i Pablo
Daniel Solé i Lladós
Recull històric dels 25 anys de trajectòria de l’Associació.
L’Associació de Museòlegs de Catalunya celebra el seu 25è aniversari. El camí no ha estat senzill, però hem assolit moltes fites. Un recorregut que es va engendrar el 1988 amb la llavor de l’Associació de Museòlegs de les Comarques de Girona, entitat que va començar a fer camí en un moment en què la professió també creixia i requeria una formació i reconeixement social.
En el seu 25è aniversari l’AMC ha fet un recull de la història de l’entitat.
Anna Alcubierre
Els museus han de tenir un paper primordial per conscienciar de la necessitat de canviar la manera de relacionar-nos amb el planeta, no només des de l’educació sinó també des de la reflexió i la pràctica. L’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya, compromesa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que conformen l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, publica aquest manual amb la voluntat de posar a l’abast dels i de les professionals una eina imprescindible per a tot el sector de la museologia. A partir de la recerca i d’experiències pràctiques reals, es proposen estratègies que possibiliten portar a terme exposicions temporals amb un disseny, producció i gestió més conscients i eficients.
El cinquè manual que publica l’AMC, doncs, repara la manca de recursos i el coneixement aplicable per abordar la sostenibilitat en l’àmbit cultura
Planificació estratègica de museus i centres patrimonials
Autors: Jaume Colomer Vallicrosa, Antoni Laporte, Olga López Miguel, Margarida Loran, Juan Antonio Olañeta, Conxa Rodà de Llanza
Coordinació científica: Olga López Miguel, Immaculada Lorés Otzet
La publicació d’aquest volum de la col·lecció «Manuals de Museologia», editada per l’Associació de Museòlegs de Catalunya amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, està plenament alineada amb els objectius de l’associació professional, alhora que vol oferir mitjans per millorar les competències de les persones dedicades a la gestió del patrimoni, d’acord amb les premisses contingudes al pla estratègic del sector Museus 2030. Pla de museus de Catalunya. La planificació estratègica de museus disposa d’una àmplia bibliografia en diferents llengües, però encara no hi ha publicacions en català o castellà que abordin el tema d’una manera integral. Aquest llibre, doncs, neix amb la voluntat de ser una aportació que comenci a resoldre aquest dèficit, en un moment en què molts museus i equipaments patrimonials del país ja han realitzat plans estratègics en els darrers anys.
El manual està pensat perquè sigui una eina útil per als professionals dels museus i del patrimoni cultural. En aquest sentit, els diferents capítols tenen una marcada vessant aplicada i inclouen indicacions pràctiques relatives als diferents passos. L’experiència del postgrau de Direcció Estratègica de Museus i Centres Patrimonials de la Universitat de Girona i de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ens ha ajudat en l’organització i la definició dels diferents capítols, així com en l’encàrrec als autors.
Accessible en línia per a la consulta i descàrrega a través d’aquest enllaç.
Museus i propietat intel·lectual
Àlex Hinojo Sánchez, Isabella Kleinjung, Josep Matas Balaguer, i Ariadna Matas Casadevall.
Museus i propietat inl·lectual és el tercer volum de la col·lecció Manuals de Museologia, que edita l’Associació de Museòlegs de Catalunya amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La preservació dels drets d’autors i de creadors i el compliment de la missió dels museus i dels equipaments patrimonials, com a centres que aspiren a la màxima difusió dels seus continguts i col·leccions, constitueixen les dues cares d’una moneda que esdevé per als professionals de la museologia i la gestió cultural una situació on la conciliació és complexa.
La necessitat de dotar els museòlegs de mitjans per gestionar aquestes situacions va impulsar el curs Gestió dels drets d’explotació dels fons museístics, organitzat el 2014 per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Aquest manual recull i amplia els continguts de les classes impartides pels autors en aquella ocasió, i constitueix una guia sistematitzada per moure’s amb seguretat en el terreny complicat de la gestió dels drets de la propietat intel·lectual de les col·leccions dels nostres museus i dels productes que generen (publicacions, reproduccions o organització de la informació en forma de bases de dades).
Coordinació científica: Guillem Mundet Genís i Txema Romero Martínez.
Coordinació editorial: Elisenda Casanova i Querol.
Edició: Associació de Museòlegs de Catalunya.
Primera edició: novembre de 2017.
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
Preu: Socis 10 euros / No socis 15 euros.
Accessible en línia per a la consulta i descàrrega a través d’aquest enllaç.
Moviment d’obres d’art: préstecs, manipulació, conservació i exhibició
Lluís Alabern Vázquez, Joan Ramon Aromí i Folch, Ruth Bagan, Diego Alberto Córdoba Ríos, Ignasi Millet Bonaventura, Ariadna Robert i Casasayas, Voravit Roonthiva, Pilar Sedano Espín, i Borja Zabala.
Moviment d’obres d’art: préstecs, manipulació, conservació i exhibició és el segon volum de la col·lecció Manuals de Museologia, que edita l’Associació de Museòlegs de Catalunya amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Aquest manual aborda les qüestions relacionades amb la manipulació, el moviment i l’exhibició d’objectes en exposicions temporals, una activitat generalitzada als museus i exigent en tots els processos que incorpora.
Aquesta obra pretén ser no només un instrument de treball útil per a tots els que treballes als museus i han d’afrontar projectes que incorporen el repte de la manipulacio i l’exposició d’objectes, sinó també una aportació al procés de visibilitat i de reconeixement del perfil d’art handler, una activitat que necessita coneiments amplis i diversos i capacitats tècniques i relacionals que converteixen aquells que la desenvolupen en professionals clau en el dia a dia dels museus.
La publicació recull les aportacions dels especialistes que van impartir el II Curs sobre Conservació Moviments d’obres d’art: préstecs, trasllats, conservació i exhibició, organitzat l’any 2011 pel Museu de Montserrat amb la col·laboració de diverses empreses privades (Stem, S.L., Intro i Cultural Sense, S.L.) i amb el suport de la Fundació Abadia de Montserrat 2025.
Coordinació científica: Ignasi Millet Bonaventura i Diego Alberto Córdoba Ríos.
Coordinació editorial: Elisenda Casanova Querol i Neus Ribas San Emeterio.
Edició: Associació de Museòlegs de Catalunya.
Primera edició: gener de 2017.
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
Preu: Socis 10 euros / No socis 15 euros.
Accessible en línia per a la consulta i descàrrega a través d’aquest enllaç.
La Il·luminació als Museus
Joaquim Adell Calduch, Cristina Camps Colomer, Fernando Muñoz Gómez, Raquel Puente García, i Miguel Angel Rodriguez Lorite.
La Il·luminació als Museus és el primer d’aquests manuals i recull bona part de les ponències presentades a les I Jornades Tècniques sobre museus,” La il·luminació als museus”, organitzades per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i el Museu de Lleida. Diocesà i comarcal (Museu de Lleida, 3 i 4 de novembre de 2010). El manual, que inclou traducció al castellà, s’ha pensat com a manual pràctic que permet a través de diversos articles, conèixer i aprofundir en conceptes tècnics i bàsics sobre la llum i les seves particularitats físiques, font de il·luminació i tipologies de lluminàries actuals. Alhora, aporta elements de reflexió sobre l’evolució dels sistemes d’il·luminació en els museus al llarg de les ultimes dècades, i defineix bases metodològiques i criteris generals per facilitar el correcte disseny d’un projecte d’il·luminació i l’elecció del sistema d’il·luminació més adient segons els diferents espais expositius, sense perdre de vista el necessari equilibri entre la preservació i la presentació, entre la conservació i l’exposició.
Coordinació científica: Miguel Àngel Rodriguez Lorite i Alberto Velasco
Edició: Associació de Museòlegs de Catalunya Publicació editada a rel de les I Jornades Tècniques sobre Museus La Il·luminació als museus, organitzades pel SAM dels Museus de Lleida: diocesà i comarcal i la Xarxa de Museus les Terres de Lleida i Aran (Museu de Lleida, 3 i 4 de novembre de 2010).
Primera edició: juny de 2012.
Amb el suport de: Direcció General del Patrimoni Cultural
Amb la col·laboració de: Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal i Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
Preu: Socis: 10 euros / No socis: 15 euros.
Accessible en línia per a la consulta i descàrrega a través d’aquest enllaç.
Informes i projectes AMC
Fòrum de reflexió i debat per professionals de la museologia.
Aquí trobareu estudis promoguts per l’AMC per fomentar la comunicació i la relació entre els professionals de la museologia oferint espais de posta en comù sobre temes centrals de la professió.
Codi de bones pràctiques per a la convocatòria de concursos de direcció i caps d’àrea de museus, monuments i centres d’art
Les associacions de professionals d’arts visuals han detectat controvèrsies en les convocatòries de concursos per a direccions de museus i centres d’art, tant públics com privats. La manca d’un codi de bones pràctiques específic ha portat a procediments opacs i arbitraris, amb contractacions discrecionals que no garanteixen transparència ni igualtat d’oportunitats. Davant d’aquesta situació, l’ACCA i l’AMC han proposat un codi consensuat per millorar els processos de selecció, assegurant una gestió més eficient i autònoma. Aquest document es basa en aportacions d’experts recollides durant una jornada de treball celebrada al MACBA el 24 d’octubre de 2023.
Versió en català
Direcció i supervisió
Per part de l’ACCA:
Miquel-Àngel Codes Luna
Albert Mercadé
Mariona Seguranyes
Per part de l’AMC:
Olga López
Xavier Menéndez
Joan Vicens Tarré
Relatoria: Glòria Picazo
Correcció: Irene Costa
Versión en castellano
Dirección y supervisión
Por parte de la ACCA:
Miquel-Àngel Codes Luna
Albert Mercadé
Mariona Seguranyes
Por parte de la AMC:
Olga López
Xavier Menéndez
Joan Vicens Tarré
Relatoría: Glòria Picazo
Corrección y traducción del catalán: Marta Hernández Pibernat
El projecte de definició de perfils professionals de museus
Mireia Forasté Casas, Olga López Miguel, F. Xavier Menéndez i Pablo
El projecte de definició de perfils professionals de museus havia figurat entre les línies d’actuació prioritàries de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC) des que aquesta entitat va fer els primers passos, i responia a una vella aspiració dels professionals dels museus catalans a la dècada dels noranta, quan sobre aquests equipaments sobrevolava l’ombra de la manca de professionalització i de clarificació de les funcions dels equips humans que havien d’impulsar la transformació dels museus i els centres patrimonials de Catalunya.
Actes Jornada sobre el perfil profesional del museòleg – novembre 1994
Document de la Jornada celebrada el 23 de novembre de 1994
Organització: Grup de Museòlegs del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Associació de Museòlegs de les Comarques de Girona.
Amb el suport del Servei de Museus. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Amb la col·laboració del Comitè Espanyol de l’ICOM i del Museu Marítim de Barcelona.
Zona Pública
Foment i difusió de treballs de recerca
Zona Pública és un butlletí electrònic publicat per l’AMC entre 2005 i 2007 amb l’objectiu de generar una plataforma per al foment de la recerca entorn els públics i la difusió dels treballs que s’estaven duent a terme en aquells moments, entre els membres de l’Associació.
Zona Pública Núm. 7 – Octubre 2007
ARTICLES:
Ritme, excel·lència i ximpanzés
Pruden Panadès
A partir de la pel·lícula *Rhythm Is It!*, Panadès fa una anàlisi de diferents projectes d’art comunitari on s’aconsegueix la superació de barreres entre els àmbits educatiu, social, cultural o artístic. Com en els millors episodis de la història de la creació artística o científica, a *Rhythm Is It!* el procés i els resultats són inseparables.
Document en pdf
Una ploma d’aigua. Diàleg intergeneracional al Museu Agbar de les Aigües
Rosa Eva Campo
*Una ploma d’aigua* (un terme que fa referència a la història del subministrament d’aigua, al llarg del segle XX, a Barcelona), és un projecte que té la finalitat de generar un diàleg sobre el patrimoni històric i cultural de la Central d’Aigües de Barcelona amb els veïns, molts d’ells posseïdors d’una gran quantitat de vivències relacionades amb la Central (en tant que antics treballadors o usuaris, en diferents èpoques, de la companyia). Aquest intercanvi d’informacions, basat en les vivències personals, enriqueix tant als assistents com, en gran mesura, al propi Museu, que pot, així, recollir-la.
Document en pdf
Cartografiem-nos. Un projecte per tercer cicle de Primària
Aina Bauzá, Eva Cifré, Sebastià Mascaró i Irene Amengual
*Cartografiem-nos* és un projecte basat en una negociació constant que, partint del paisatge, té com a objectiu elaborar una proposta interdisciplinària, a llarg termini, on s’entrecreuin els diferents discursos que es generen al museu i a l’escola, per tal que l’encontre entre les diferents cultures (escola i museus com a institució, mestres, alumnat amb tota la seva diversitat, direcció de les dues institucions i les educadores i educador) produeixi un aprenentatge significatiu.
Document en pdf
Sobre el concepte de patrimoni: reflexions d’ahir i d’avui
Lada Servitja
Aquest article és una reflexió sobre el concepte de patrimoni cultural, i com aquest és explotat en pro del turisme, que acaba devorant-lo.
Document en pdf
El Centre de les Arts de l’Hospitalet o l’aposta per una societat artística
Núria Sempere
L’octubre de 2005 l’Ajuntament de l’Hospitalet va posar en marxa un nou servei: l’Escola de Música – Centre de les Arts, que està generant un seguit d’experiències a cavall de les polítiques educatives, culturals i de benestar que persegueixen la democratització de les pràctiques artístiques, sobretot a aquells sectors de la població que en solen quedar exclosos. Aquest article explica com en aquest Centre de les Arts s’està utilitzant l’art en general i la música en particular per a la cohesió social.
Zona Pública Núm. 6 – Juny 2007
ARTICLES:
Ús d’elements audiovisuals i interactius al projecte de noves sales permanents del Museu de Sant Cugat
Lluís Campins i Marina Miquel
L’article expressa el protagonisme dels elements audiovisuals en el projecte museogràfic del Museu de Sant Cugat, amb voluntat de dotar al visitant d’unes potents eines d’accés a determinats objectius de coneixement i d’articular el discurs museogràfic amb una diversitat formal i conceptual de recursos que generin un efecte de motivació essencial per al major èxit.
Document en pdf
Àrees d’interpretació. Llocs de trobada
Joan Muñoz, Pilar García, Montserrat Guasch i Esther Font
A partir d’una nova interpretació del mNACTEC, es fa una anàlisi sobre aquests elements com a espais que cerquen establir una relació de proximitat amb el visitant. L’article és fruit d’una comunicació presentada al congrés “Comunicar la Ciència. Sin Ciencia no hay Cultura”, celebrat a A Coruña el novembre del 2005.
Document en pdf
El treball colaboratiu en museus com a política cultural: entrevista a Helen O’Donoghue
Javier Rodrigo Montero
L’article és una entrevista a Helen O’Donoghue, responsable del departament d’educació i comunitat de l’Irish Museum Of Modern Art. O’Donoghue ha engegat diferents projectes en els quals la comunitat ha tingut un paper protagonista, fet que ha posicionat la seva institució en qüestions de política cultural de proximitat.
Document en pdf
Un exemple de materials educatius autònoms. Els jocs de pistes de CaixaForum
Montse Sampietro
Els jocs de pistes constitueixen un programa educatiu familiar que CaixaForum va començar a aplicar l’any 2003 i que avui és una proposta consolidada, tant en aquest centre com en d’altres, que ofereixen un seguit d’avantatges.
Document en pdf
Zona Pública Núm. 5 – Gener 2007
ARTICLES:
La difusió als museus de Catalunya. Percepcions des de la pràctica
Muntsa Guasch Solé i Mireia Mayolas Crèixams
En els darrers anys, la manera d’entendre el patrimoni, el turisme i la comunicació, la gestió cultural o especialment l’educació ha sofert una transformació, fet que ha afectat molt directament la mateixa essència del museu i obliga als museòlegs a fer una reflexió continuada sobre les competències, les potencialitats, les restriccions, els problemes, les vies de desenvolupament dels departaments de difusió.
Document en pdf
Museus i ciutadania cultural
Gemma Carbó Ribugent
En aquest article s’exposa perquè les polítiques culturals i, en conseqüència, la funció dels museus, han de ser replantejades i tornades a definir, permetent una major participació de la ciutadania.
Document en pdf
Notes sobre un viatge
Carme Baqué Pons i Sònia Blasco Andaluz
Les dues museòlogues fan una valoració dels sistemes expositius dels museus d’arqueologia a partir de la visita que fan a diferents museus arqueològics en el seu viatge cap a les jornades “Innovacions en museus arqueològics: un panorama sobre recents experiències a Europa” que va organitzar el Museo Arqueológico Provincial de Alicante juntament amb l’European Museum Forum.
Document en pdf
Lucius Scolastius
Gemma Miralles Miralles
L’article fa una anàlisi sobre la importància que determinades polítiques culturals poden exercir en l’educació de la societat contemporània, com per exemple el “Projecte Ciutat Educadora”.
Document en pdf
Desenvolupament de les 14 jornades estatals de DEAC. Las Palmas de Gran Canaria
Arancha Ayala, Concepción Jiménez, Daniel Paunero, Inmaculada Pérez, Nélida Guadalupe, Núria Llovell, Raquel Ponce, Paula Montes de Oca, Ruth León
Aquest article resumeix el que van ser les 14 JORNADES ESTATALS DE DEAC que es varen celebrar del 7 al 19 de novembre al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas de Gran Canaria.
Document en pdf
Zona Pública Núm. 4 – Juliol 2006
ARTICLES:
Armando Armero 20 anys després
Francisco González i Mireia Tresserras
Armando Armero 20 anys després és un projecte internacional d’homenatge, conscienciació, recuperació de la memòria, revalorització i interpretació de l’entorn. Aquest projecte tracta de la creació i consolidació d’un referent de la Memòria i Conscienciació d’Armero, que quedà arrasada per un devessall de fang provocat per l’erupció del volcà Arenas, a partir de tres eixos principals: la creació d’un Centre d’Interpretació de la Memòria, un itinerari de turisme cultural sobre la ruta del tabac, i la creació del Museu de les Catàstrofes Naturals (Centre Interactiu de Coneixements sobre Desastres Naturals, Vulnerabilitat, Prevenció i Memòria).
Document en pdf
Mirada crítica sobre la formació dels educadors de museus
Magalí Kivatinetz i Eneritz López
Aquest article aborda, des d’una mirada crítica, la situació professional dels educadors de museus a Espanya. En concret, aprofundeix en com són formats els educadors de sala dels museus d’art modern i contemporani des de les institucions en les quals treballen.
Document en pdf
Fira de Museus i Educació
Mireia Mayolas Crèixams
Coincidint amb les X JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ, el Museu Marítim de Barcelona ha organitzat una fira de propostes educatives per a escolars realitzades des dels museus, que sota el subtítol “SORTIR DE L’AULA, recursos educatius per a l’ensenyament” ha volgut ser una plataforma de diàleg per a l’intercanvi de parers, d’informacions i d’experiències entre tècnics d’educació de museus i de centres d’ensenyament reglat. L’article en resumeix el funcionament.
Document en pdf
La construcció de públics
Cristina Pou
En aquest article l’autora tracta el tema de la construcció de públics i el del paper que els estudis de públics poden prendre en el procés. Els contextos fan referència al procés de construcció de públics articulat sobre tres fases: informació, seducció i fidelització i en ell s’indica com, des de la consultoria que dirigeix, l’Observatori dels Públics, ha utilitzat la investigació per intentar fer el procés més efectiu.
Document en pdf
Zona Pública Núm. 3 – Abril 2006
ARTICLES:
Els públics: algunes reflexions des de centres de proximitat
Pruden Panadès i Àngela Segura
Des de finals dels anys noranta, l’interès pel coneixement dels públics ha anat creixent en tots els camps de la producció cultural; bé sigui per incrementar i fidelitzar clients, per assegurar votants, per captar espónsors, per rendibilitzar pressupostos o per assolir millores qualitatives, es pot dir que la valoració d’aquest coneixement no la qüestiona ningú. Aquest article explica les tasques d’observació de públics realitzats als Centres Culturals de la Caixa a Vic i Granollers.
Document en pdf
Disseny i rendibilitat educativa de les exposicions temporals
Mònica Borrell i Lluís Campins
Reflexions sorgides en el marc de les jornades “Museus i Educació” celebrades al Museu Marítim l’any 2001, entorn de la rendibilitat educativa de les exposicions temporals, sense intentar assentar càtedra sobre un tema tan complex i al qual es pot fer una aproximació a partir d’una gran diversitat de punts de vista.
Document en pdf
L’ús del joc com a eina educativa
Mireia Mayolas Crèixams
En les “IX jornades de Museus i Educació” celebrades els dies 1 i 2 de desembre de 2005 al Museu Marítim de Barcelona, es va qüestionar l’ús de les formes lúdiques en la difusió del patrimoni: els avantatges i inconvenients que comporta el joc i el teatre com a eina de difusió i aprenentatge, així com els límits -si és que n’hi ha- d’aquests recursos. En aquest article es fa una reflexió sobre tot allò que es va treballar en aquelles jornades.
Document en pdf
Les TIC a les informacions de la memòria, sí o sí
Muntsa Guasch
Aquest article realitza una anàlisi i una reflexió sobre l’estat de la qüestió de l’aplicació de les TIC en els museus, en un moment en què el debat sobre si el seu ús és o no pertinent en les nostres institucions s’ha convertit en obsolet, ja que han esdevingut la nostra tecnologia en la societat de la informació. L’article inclou un recull de la bibliografia referida a aquest tema lliurada en el curs “Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i les institucions de la memòria”, impartit per Cèsar Carreras a l’UOC.
Document en pdf
Zona Pública Núm. 2 – Gener 2006
ARTICLES:
Exposicions temporals, per què?
Gemma Carbó, Mireia Mayolas i Joan Vicens
Aquest article és un resum de tot allò que es va exposar al curs Exposicions Temporals de la sisena Escola d’Estiu de Museologia que cada juliol organitzen l’Associació de Museòlegs de Catalunya i la Universitat de Girona.
Document en pdf
Les possibilitats educatives dels museus de ciència i tècnica
Magdalena Fernández
Aquest article és el resum de la ponència que Magdalena Fernández va fer en el Seminari Permanent de Museus i Educació que es va fer l’any 2000 al Museu Marítim de Barcelona.
Document en pdf
El Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona: una plataforma de cooperació entre l’escola i les entitats ciutadanes
Antònia Hernández i Esteve Barandica
En aquest article es pretén presentar l’experiència del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona, un model de treball en xarxa entre les institucions i entitats ciutadanes i l’escola.
Document en pdf
hastadieciocho.mncars joves en el museu
Pablo Martínez
En julio de 2004 el Departamento de Educación del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía pone en marcha a modo de experiencia piloto una actividad de ocio para el público joven con edades comprendidas entre 14 y 18 años.
Document en pdf
Educadors i altres espècies
Cèlia Pasadas i Fina Navarrete
El present article parteix de l’experiència de les dues autores com a educadores en patrimoni cultural.
Document en pdf
L’ús de joc com a eina educativa als museus
Oriol Ripoll
El joc forma part del patrimoni de la humanitat com a forma de comunicar-se i de relacionar-se i per això ha estat usat com a eina didàctica.
Document en pdf
Zona Pública Núm. 1 – Juliol 2005
Zona Pública és un butlletí on line, de caràcter trimestral, que té com a objectiu la difusió de reflexions i de recerques sobre tot allò vinculat als públics que s’està portant a terme en diferents institucions.
Editorial
Aquest butlletí, que surt a la llum el mes de juliol de 2005, ha d’ajudar a la revista Mnemòsine a anar omplint el buit de publicacions periòdiques especialitzades en museologia al que C. Marfà i J.Sobrequés es referien en l’editorial del primer número, per bé que Zona Pública està més especialitzat en tot allò que fa referència als visitants dels museu i institucions culturals.
Conèixer els nostres públics és, sens dubte, una obligació de tots els museus de titularitat pública, ja que aquests són els destinataris finals de les nostres ofertes culturals. Una tasca en la qual s’hi comencen a destinar esforços, els resultats dels quals es difonen menys del que seria convenient.
La manca de temps i d’espais apropiats va en detriment de l’intercanvi d’experiències i de teories entre professionals. És per això que pensem que aquesta publicació és necessària, i esperem que a més de ser un vehicle de difusió sigui, també una plataforma per generar dinàmiques de reflexió i recerca entre els tècnics de difusió.
Esperem que ZONA PÚBLICA sigui del vostre interès i us invitem a col·laborar-hi amb les vostres aportacions.
Gemma Carbó i Mireia Mayolas, Juliol 2005
Articles
Museus: temple de les musses o centre de la ciutadania?
Gemma Carbó i Mireia Mayolas
L’objectiu dels museus ha anat evolucionant al llarg del temps. Així doncs, d’unes institucions-magatzem dissenyades quasi exclusivament per “guardar” i “conservar” objectes per al gaudi de quatre erudits, hem anat caminant cap a uns espais més democràtics.
Tecnofilia versus tecnofòbia : Una discussió superada?
Cèsar Carreras
La tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) s’ha convertit en els darrers anys en un focus de desig per uns i de decepcions per d’altres. Aquesta tecnologia prometia aconseguir tots aquells somnis inabastables que farien de la nostra vida un món ideal. Però els resultats no han estat, fins ara, allò que se’ns havia promès.
Educador/a = superman/woman?
Eva Duran
Aquest treball és fruit per una banda de l’experiència com a educadora en serveis de patrimoni cultural i també com a co-responsable de l’empresa educ’art, empresa de serveis educatius i culturals, S.L. i per altra banda de les classes i xerrades del postgrau d’educadors en serveis de patrimoni cultural i natural.
Desenvolupament de públics : revisió bibliogràfica
Margarida Loran
En la bibliografia museològica recent, diversos autors reconeixen que s’està produint una important transformació en els valors i en la pràctica museística. Es posa l’èmfasi en el paper educatiu dels museus com a institucions de servei públic i, per tant, la relació dels museus amb els seus públics esdevé una preocupació central.
El museo : entre el ostracismo y la banalización del activismo social
Cristina Pou
Cuando empecé a preocuparme por lo que sucedía cuando un visitante de museos se situaba ante un objeto museografiado, descubrí en primer lugar lo que no ocurría. Es decir, lo primero que afloró en mis investigaciones fueron las barreras más o menos visibles entre la cultura con cabida en el museo y la cultura de su contexto social, entre el público y la institución, entre el espectador y la obra.
Calaix de Sastre
En aquesta secció us anirem fent recomanacions de pàgines web i d’articles electrònics que creiem que us poden ser útils. Evidentment, estem oberts a qualsevol aportació, recomanació o comentari que vulgueu fer-nos arribar.
