Museu Industrial del Ter
Un jove museu, inaugurat el 2004, que pren com a eix i aglutinador del territori el riu Ter, des de la vessant natural i ambiental fins a la social i econòmica i esdevenint un motor per a la conservació i estudi de l'entorn.
Món Sant Benet
Un projecte cultural, turístic i d'oci singular i innovador que pren coma objecte central el Monestir de Sant Benet de Bages integrant-lo en un projecte cultural global que ha apostat per la descentralització en el territori.
Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu)
Un museu de l'home emmarcat en el seu entorn que permet relacionar elements monumentals, naturals, etnogràfics amb el paisatge dins del qual s'inscriuen.
Eulàlia MORRAL i ROMEU
Per la seva defensa constant i continuada en favor de la professionalització dels tècnics de museus i pel seu treball continuat en la difusió i divulgació de les metodologies de treball, de les formes de la documentació i la conservació de fons en col·leccions.
Josefina MATAMOROS
En reconeixement de la seva tasca al capdavant del Museu d'Art Modern de Ceret des del 1986, convertint-lo en un museu de reconeixement internacional especialitzat en art modern.
Projecte Tombes reials de Santes Creus del Museu d’Història de Catalunya.
Una proposta d'alt interès científic que uneix la recerca històrica amb la científica, apostant per la interdisciplinarietat aplicada a l'estudi històric.
Exposició temporal Miró, l’escala de l’evasió de la Fundació Miró
Una proposta que a més es complementa amb un seguit d'activitats i propostes per apropar i millorar el coneixement de la figura universal de Miró als més diversos públics.
Conjunt monumental de les Esglésies de Terrassa.
Un projecte de recuperació i posta en valor d'un dels jaciments sota terra visitables més gran i de major interès de Catalunya.
Eusebi CASANELLAS
La gran aportació d’Eusebi Casanelles a la museologia catalana ha estat la creació del Sistema de museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que actualment aplega 25 museus catalans.
Pere FREIXAS
Especialista en art medieval i professor de l'antic Col·legi Universitari, Pere Freixas va convertir-se el 5 de març de 1981 en el primer lector d'una tesi doctoral a Girona des de l'any 1717.
